vallcorba.net

No, no és el títol de cap entrega de la saga Harry Potter, tot i que podria, doncs sembla que el Windows Vista faci màgia amb la capacitat del disc dur. Has provat mai de contrastar la quantitat de disc dur que el sistema et diu que et queda lliure amb la diferència entre la capacitat total del teu disc dur i el que ocupen els teus arxius? Prova-ho i sorpresa, no quadra, màgia? no, Windows Vista i la “restauració de sistema”. Com?

Bé, primer de tot, si segueixes llegint endevino que tens el Windows Vista. El meu consell personal és CANVIA, torna a XP (que probablement et sigui gratuït) o passa’t a Windows 7 si tens diners. Si no estàs disposat a fer el canvi, llavors segueix llegint per saber on estan amagats aquests gigues que trobes a faltar.

La “restauració de sistema” pot ser una característica molt útil de Windows Vista, però té un inconvenient, després d’estar funcionant durant unes setmanes pot arribar a utilitzar una gran quantitat d’espai del disc dur. Amb la configuració per defecte activada, la restauració de sistema pot utilitzar fins el 15 per cent de l’espai en cada disc dur. Per exemple, si tens una unitat de disc dur de 250GB, la restauració de sistema podria acabar utilitzant 37,5 GB. No cal dir que això és molt espai, que benvingut seria per guardar un altre tipus d’informació.

Què podem fer per limitar la quantitat d’espai utilitzat per la restauració de sistema? Amb Windows XP era bastant fàcil, tenies una barra a la finestra de Propietats del sistema que es podia moure cap a l’esquerra o cap a la dreta per establir el percentatge desitjat. Malauradament, aquesta opció es va eliminar amb Windows Vista.

Per tal de configurar la quantitat d’espai utilitzat per la restauració de sistema, s’ha d’utilitzar una eina anomenada Volume Shadow Copy Administrative Command-Line Tool (o vssadmin.exe).

Per a accedir a vssadmin.exe haurem d’obrir el símbol del sistema amb drets administratius.

Per tal de fer això, s’ha d’escriure “cmd” o “command” (sense les cometes) en el camp de cerca del menú Inici. El primer resultat hauria de ser cmd.exe o Command Prompt (símbol del sistema).  Si tens activat el control de comptes d’usuari (UAC, això que et va preguntant tota l’estona si estàs segur), fes clic amb el botó dret sobre seu i selecciona Executa com a administrador.

El símbol del sistema s’obrirà. El Volume Shadow Copy Service ofereix diverses opcions de configuració. Tecleja vssadmin /? I prem Enter per veure la llista d’opcions disponibles.

Si vols saber quant espai s’ha assignat i l’import màxim d’espai que pot ser utilitzat per la restauració de sistema, tecleja vssadmin list shadowstorage i després prem la tecla Enter.

Si vols canviar la quantitat d’espai utilitzat per la restauració de sistema, has d’utilitzar la següent comanda:

vssadmin resize shadowstorage /on=[drive letter]: /For=[drive letter]: /Maxsize=[maximum size]

MaxSize ha de ser 300MB o superior i accepta els següents sufixos: KB (per a kilobytes), MB (per als megabytes), GB (per gigabytes), TB (per terabytes), PB (per petabytes) i EB (per exabytes). Si no es proporciona el sufix llavors s’entén que són bytes. Si no s’especifica el MaxSize llavors no hi haurà cap límit a la quantitat d’espai que pot utilitzar.

Per exemple, si vols que la restauració del sistema utilitzi un màxim de 2GB d’espai per als punts de restauració a la unitat “C:”, has d’escriure el següent:

vssadmin resize shadowstorage /On=C: /For=C: /Maxsize=2GB 

El màxim d’espai utilitzat per la restauració de sistema ha estat redimensionat.

Font: http://www.vista4beginners.com/System-Restore-Space-Used

Sovint la gent protegeix l’accés al seu entorn de windows mitjançant un usuari i una contrasenya, però, què passa quan s’oblida la contrasenya?

Hi ha eines que, fàcilment, el que fan és modificar la contrasenya oblidada per una de nova i així poder entrar amb el nostre usuari i la contrasenya nova. També podem entrar amb l’usuari administrador (si en recordem la contrasenya o la tenim en blanc, molt freqüent per cert) i modificar la contrasenya de l’usuari en qüestió.

Però, què passa quan el que volem és saber exactament la contrasenya que teníem i no ens val amb canviar-la?

Per fer això hi ha una eina gratuïta i força efectiva anomenada ophcrack. Aquesta eina el que fa és llegir les contrasenyes xifrades de la SAM de windows (on es guarden les contrasenyes dels usuaris localment) i anar-les comparant amb combinacions de caràcters. En altres paraules, intenta trobar la contrasenya per força bruta.

Per fer això la eina ofereix dos diccionaris gratuïts, amb els que es poden trobar les contrasenyes més bàsiques (combinacions de números i lletres). Si la contrasenya conté espais o caràcters especials, com ara @, llavors hi ha uns diccionaris més avançats, però de pagament.

El programa es pot instal·lar en windows o executar en forma de livecd (amb una distribució de linux). Jo quasi que prefereixo la segona opció. És molt senzill, només cal descarregar el livecd, gravar-ho en un cd, i arrancar l’ordinador amb el cd posat. Automàticament, i després de passar per un menú, s’obre una distribució de linux i s’executa el programa per descobrir la contrasenya. Si mentre està executant el programa dóna problemes de “segmentation fault” caldrà provar amb la opció de “low ram” que tenim al menú d’arranc del livecd.

Tornen els Pet Shop Boys ! ho he sentit aquesta tarda per la ràdio, sobre les 17:30 a Catalunya Informació. Sembla que han confirmat la seva assistència al festival de música Primevera Sound 2010, així es reflecteix a la web del festival  i també a la pròpia web del duet britànic, on per cert s’especifica com a data el 29 de maig (el festival es fa del 27 al 29).

Al concert, fantàstic concert, que van fer el passat juliol de 2009 al Poble Espanyol de Barcelona van deixar anar un “estem encantats de tornar a estar a Barcelona, la nostra ciutat preferida”. Clar, en aquell moment penses que segur que a totes les ciutats on van de gira diuen el mateix però el cert és que els Pet Shop Boys acostumen a venir a Barcelona.

Bé serà qüestió de veure si es pot comprar una entrada només per al dia dels Pet Shop Boys i el seu preu, doncs de moment a la web del Primavera Sound només es venen abonaments pels 3 dies i valen 140 euros (ufffff !!!! va a ser que no per només un concert).

A vegades passa que et connectes a un sistema via telnet i et trobes amb que el que escrius pel teclat no es veu per la pantalla. Això és degut a que està desactivat l’echo . Per activar-lo, en entorns windows (compte que el vista i el 7 no porten el telnet per defecte) hem de fer el següent:

1. Obrir una finestra de l’interpret de comandes (símbol del sistema). El trobem a “accesorios -> símbolo del sistema”
2. Escriure la comanda telnet
3. Escriure la comanda set local_echo en windows 2000, o set localecho en windows xp i windows 7. Imagino que windows vista és igual que xp i 7 (no ho he provat), en qualsevol cas, si no estem segurs de quin sistema tenim :-S, sempre podem escriure set ? i buscar com apareix el local echo.

I ja està, ara ja veurem per pantalla el que introduïm pel teclat en una sessió de telnet.

Cada cert temps a l’outlook li passa que en comptes de mostrar una imatge mostra una creu vermella. No es cap problema de tenir configurada la opció de no descarregar imatges ni cap altra configuració. És problema de la carpeta temporal que l’outlook fa servir per guardar arxius, i valgui la redundància, temporals. De fet, aquesta carpeta s’ha d’anar controlant, doncs no només m’he trobat amb el problema de la creu vermella, si no també a l’hora d’obrir arxius adjunts, d’un dia per l’altre no els obre.

Com deia el que s’ha de fer és controlar els arxius que l’outlook guarda a la “seva” carpeta temporal i fer neteja quan ens aparegui algun error d’aquests (o un comportament estrany). Bé, tampoc cal esperar a que es produeixi l’error, es pot anar buidant periòdicament, però siguem realistes, qui ho fa?

Per saber la carpeta temporal a la que treballa l’outlook es pot fer de la següent manera:

1. Obrir l’outlook

2. Obrir un correu electrònic que tingui un arxiu adjunt

3. Obrir l’arxiu adjunt

4. Fer un guardar como d’aquest arxiu i a l’hora d’indicar el lloc on es vol guardar i el nom amb el que es vol guardar, el que hem de fer és consultar quina és la carpeta que ens està mostrant per defecte. Habitualment serà de l’estil c:\documents and settings\nom_usuari\configuración local\archivos temporales de internet\olkX .

El nom_usuari correspondrà a l’usuari que tinguem definit al nostre ordinador, i la X de olkX serà un número.

Ara que ja sabem la carpeta temporal, només cal que hi accedim i esborrem la merda que hi tinguem (amb l’outlook tancat).