vallcorba.net

En el procés d’instal·lació de windows XP hi ha un moment en què es demana una contrasenya per a l’usuari administrador. Independentment de si la deixem en blanc o no, que no s’hi hauria de deixar però això és un altre tema, més endavant la instal·lació ens demana que introduïm els usuaris que faran servir l’equip (com a mínim un). Quan finalitza la instal·lació, i s’inicia el windows XP ens trobem amb que l’usuari administrador del que se’ns ha demanat contrasenya no apareix per enlloc, i amb el que s’inicia sessió és amb el creat posteriorment, que a sobre té rol d’administrador de l’equip. Com ho fem doncs per iniciar sessió amb l’usuari administrador?

Bé, si reiniciem l’ordinador i abans de que arranqui el windows xp apretem la tecla F8 llavors apareix el menú d’arranc. En aquest menú podem triar el “modo seguro” i llavors quan es carregui el windows sí que mostrarà l’usuari administrador. Però això no és ben bé el que volem. Nosaltres volem iniciar una sessió normal però amb l’usuari administrador. Per fer-ho, i com era de suposar, no queda més remei que anar a modificar el registre de windows (compte amb això si no sabem el què toquem). Per fer-ho ens caldrà iniciar sessió amb un usuari que tingui permissos d’administrador.

Tot seguit anirem a la següent clau de registre:

HKEY_LOCAL_MACHINE -> SOFTWARE -> Microsoft -> Windows NT -> CurrentVersion -> Winlogon -> SpecialAccounts -> UserList

i aquí hi crearem un nou valor (si no existeix) DWORD amb el nom Administrador i li assignarem el valor 1

Ara quan reiniciem el windows ja apareixerà l’usuari administrador amb el que podrem iniciar sessió indicant la contrasenya introduïda durant la instal·lació de windows xp.

Fa un parell de dies que observo que a Google alguna cosa ha canviat. Concretament, quan introdueixes el text que vols buscar en el caixetí es van mostrant suggeriments en temps real (del mateix estil que quean busques un video al youtube), i al costat apareix un número que imagino que són les pàgines que responen a aquella cerca.

Per exemple, si volem buscar vallcorba, a mida que anem escrivint les lletres en el caixetí de cerques se’ns van mostrant els següents suggeriments:

 

Per ser en temps real la veritat és que els suggeriments es mostren molt ràpid. Ara bé, no sé quin criteri segueixen a l’hora de buscar aquests suggeriments ja que si posem paraules com, per exemple, teta doncs no suggereix res. I en canvi si fem una cerca per aquesta paraula es mostren 5.870.000 resultats. A veure si tornarem a l’època de la cançó d’Enrique i Ana que quan deia caca, culo, pedo, pis en una mateixa frase entrava el riure tonto en plan “quantes paraulotes seguides“.

Tornant al tema… observo que quan fas la cerca fora de la pantalla principal de Google (la mostrada a la captura anterior) ja no surten aquests suggeriments.

En fi, sembla bona idea però espero que no serveixi per discriminar certes webs el fet que no mostri suggeriments segons quines paraules s’introdueixin.

Ahir vaig rebre un missatge de text (SMS) al mòbil que deia tal qual el següent:

Servicio Urg: Tenemos pendiente de entregar un paquete para Vd. Si Vd es el titular del <<aquí el meu número de telèfon mòbil>> por favor contacte con nosotros al 905015253.

Només llegir-lo ja vaig dubtar de la seva autenticitat. El primer que vaig pensar va ser si realment estava esperant algun paquet. La veritat és que sí, que algun dia o altre m’ha d’arribar un paquet però dubto que vingui urgent i que m’enviïn un SMS…

De totes maneres, hi ha vàries coses que han de fer dubtar al llegir el missatge:

- A cap lloc hi diu el nom de l’empresa de missatgeria i/o un número de recollida, seguiment, albarà, una referència, o similar. Realment, les empreses de missatgeria que envien un SMS per notificar una recollida acostumen a posar alguna cosa d’aquestes.

- La frase “si Vd. es el titular del <<número de telèfon>>” és absurda. A una empresa de missatgeria tu dones les teves dades voluntàriament. No cal que confirmin si ets el titular o no del telèfon, almenys en el propi SMS. Ja confirmen la recollida amb la referència corresponent i el dni (per exemple).

- Però el que canta més de tot és el telèfon al que s’ha de trucar, el 905015253. Sí,sí, un 905 !!! un número que només veure’l ja hauria de relacionar-se amb estafa !! típic dels programes aquests tontos que fan a totes hores, ja no només a la nit, a la gran varietat de canals que ha introduït la TDT (canals merda, és clar).

I si encara queda algun dubte sobre la fiabilitat del missatge, el millor de tot és utilitzar Internet i un dels seus buscadors, per exemple google, i fer una cerca per aquest número de telèfon (905015253). En un moment s’obtenen la tira de resultats de gent que ha rebut el mateix SMS, i es confirma que és una estafeta:

905015253

Segurament pretenen que telefonis al 905015253 i d’entrada et cobrin una pasta, després et treguin les dades, confirmin el teu número de telèfon, etc.

És com les notificacions per escrit que, a vegades, et trobes a la bústia del mateix estil, dient que tens pendent de recollir un paquet (normalment una càmera de fotos, un DVD, una videocàmera,…) i que telefonis a un número de telèfon (acostuma a ser un 902). Aquí com que et diuen exactament l’objecte que has de recollir, per lògica, si no ho esperes ja no truques.

Jo, evidentment, no vaig trucar però des del moment en què ho fan és que hi ha molta gent que truca (perquè realment esperen un paquet, per curiositat, etc.) i segur que en treuen alguna cosa. Vaja, que s’aprofiten de la gent.

per què no es controlen més aquestes activitats ? on és la LOPD?

En fi, un país de pandereta. Quina vergonya!!!

Un altre grup que recentment ha canviat la seva veu és La Oreja de Van Gogh. Jo personalment ja estava una mica cansat, totes les cançons em sonaven igual (almenys les últimes). No sé si per la veu pastelosa de l’antiga cantant, Amaia Montero, o es que totes les cançons les feien iguals (de pasteloses). També és veritat que jo (i algú altre) els vaig agafar una mica de mania, més que mania avorrir, en un viatge que vam fer amb autobús a Itàlia, en el que intentaves dormir i cada cop que obries un ull estava sonant la mateixa cançó, una i altra vegada, de La Oreja de Van Gogh. Suposo que és normal quan algú deixa el cd posat i no el canvia…

El cas és que aquesta noia, la Leire Martínez, no ho fa malament. Té una pega, que he vist ara mentre buscava les lletres i el video per Internet, i és que resulta que era participant del concurs Factor X. Jo sóc bastant “anti” operación triunfo i tota aquesta mandanga. Però vaja, quedant-me amb la primera impressió que em va donar el primer cop que vaig sentir la cançó Él último vals (com dic, abans de saber la participació d’aquesta noia en el programa en qüestió) he de dir que m’agrada. No sé si per la cançó, per no sentir la veu pastelosa de l’Amaia Montero, o per la veu de la Leire, o potser per tot plegat una mica. A mi la veu d’aquesta noia, en certs moments de la cançó, em sembla com una barreja de la veu de la mateixa Amaia Montero i de l’Ana Belen, sí, sí, així tal qual.

En definitiva crec que el canvi ha anat a millor. És la meva opinió, suposo que els fanàtics de La Oreja no pensaran el mateix i trobaran a faltar l’ex (que em sembla normal). Per cert, en qüestió d’imatge també crec que han millorat. Aquesta noia la trobo més maca que l’altra, i també està millor físicament

Doncs apa, després de tant de rotllo, el vídeo (mentre no el suprimeixin per drets d’autor, que els del youtube estan tots capats) i la lletra.

Como casi siempre
cuando algo se muere
nace la nostalgia
buscando un corazón.
Pero el mío es raro
y aunque esté desordenado
es impermeable al dolor

La felicidad es un maquillaje
de sonrisa amable
desde que no estás

Siempre serás
bienvenido a este lugar,
a mi lista de obsesiones
que no vas a olvidar.
Como recordarte, sin mirar atrás
Yo nunca olvidaré el último vals.

Cuando todo acabe
y el silencio hable
sólo tus pupilas sabrán que fue verdad.
Y entre los cristales
pedacitos de esa tarde,
donde comenzamos a soñar.

La felicidad es un maquillaje
de sonrisa amable
desde que no estás

Siempre serás
bienvenido a este lugar,
a mi lista de obsesiones
que no vas a olvidar.
Como recordarte, sin mirar atrás
Yo nunca olvidaré el último vals.

Siempre serás
bienvenido a este lugar,
a mi lista de obsesiones
que no vas a olvidar.
Como recordarte, sin mirar atrás
Yo nunca olvidaré el último vals

Mai no he estat un seguidor dels lax’n'busto, ni tan sols poso cara als seus components quan sento alguna cançó seva per la ràdio (bé, a la de l’ex cantant Pemi Fortuny sí). Tot i així m’agraden vàries cançons seves, però no els segueixo com a grup.

Aquesta cançó és d’aquelles que com més les escoltes més t’agraden. És cert que la veu del nou cantant, que no sé com es diu, no és la mateixa que la del Pemi, i és que aquest tenia un timbre molt peculiar, fàcilment reconeixible i que s’identificava amb els Lax’n'Busto. Ara al sentir la cançó per la ràdio costa d’associar-la a aquest grup pel fet de que la veu no és la mateixa però la cançó està bé, m’agrada.

Com a novetat us deixo el video de la cançó i, això com és habitual, la lletra.

 A disfrutar-la !!!

Que boig el món, que no té cap sentit
i em fa pensar: “no sé què hi faig aquí”.
Que boig el món, que no el puc entendre mai.
Ja pots lluitar amb constància,
que un dia et fot un cop
amb tanta força que et deixa sol
en el principi del camí.
Diuen que al món s’hi ve a patir.

Que boig el món, que no té cap ni peus
ni ens deixa tenir el que teníem ahir.
Que boig el món, que no vol aconseguir
per fi esborrar del mapa
aquelles coses que menyspreem,
i ens fan sentir mesquins.
En la distància està el secret,
callat, ocult, pacient, discret.

Per art de màgia
baixem com l’aigua
i, a cada obstacle,
refem com si res el camí,
construint a mida el destí.

A contracorrent,
de cara al vent,
amb mar de fons i onades,
governa tu el vaixell
que no tens res a perdre,
res a perdre, res a perdre.
Boig, el món és boig, però és nostre
i és el millor d’entre els possibles.

Que boig el món,
que em fa anar amunt i avall,
i és tard quan veig que molt pitjor estic jo.
Que boig el món, on podem creure en més d’un déu,
i això ens obre les ales de la vanitat,
podem ser injustos i malvats.
Però el pitjor és no saber mai
qui mou els fils al teu terrat.

Per art de màgia,
baixem com l’aigua
i a cada obstacle
refem com si res el camí
construint a mida el destí,
construint a mida el destí.

A contracorrent,
de cara al vent,
amb mar de fons i onades,
governa tu el vaixell
que no tens res a perdre,
res a perdre, res a perdre.
Boig, el món és boig, però és nostre
i és el millor d’entre els possibles.