vallcorba.net

M’he emprovat ja tantes malles
i m’he disfressat de tot
que és que ja no sé com fer-ho
per ser el teu superheroi.
Sense màgia ni poders
vull guanyar-te’m mica en mica
i és que qui acaba vencent
és el que més pedra pica
no podré ser mai,
no podré ser mai el teu heroi.
He deixat de treballar
pagues dobles, feina estable
per a poder-me dedicar
a un propòsit més lloable.
I ser el Jedi del carrer
el de les petites coses
el que no fa un lleig a res
que aconsella però no imposa.
Salvar el món cada matí
ajudar a la gent que passa
“Senyor, no vagi per aquí!”
“Senyora, això pesa massa!”
Fer lluir bé el català,
que és una bona feinada
que s’han de fer bé les (les
neutres) i les eles geminades,
no podré ser mai,
no podré ser mai el teu heroi.
Súperheroi, Súper Bon Noi
i ser el gendre que volen les sogres.
Súperheroi, Súpercofoi
d’arreglar immediatament tot
allò que no funciona
i no ser mai un d’aquells
que només se’n recorden
de Santa Bàrbara quan trona.
Per la doble identitat
amb un casco ja tirava
però acabava ensopegant
perquè el vidre s’entelava.
Li vaig demanar a ma mare
una màscara de cuir
però la pell se m’irritava
tan bon punt volia sortir.
També em vaig fer fer una capa
perquè sempre vesteix més
però em van fer per desgràcia
el repunt a l’inrevés.
I amb els calçotets per fora
no em deixaven entrar enlloc
I jo capficat rumiava:
“potser t’ho has treballat poc”
no podré ser mai,
no podré ser mai el teu heroi.
Súperheroi, Súper Bon Noi
i ser el gendre que volen les sogres
Súperheroi, Súpercofoi
que sap que les bones accions
són aquelles que perduren
i quan hi ha dificultats
no s’arronsa i sempre pensa
que de més verdes en maduren,
que de més verdes en maduren.
No podré ser mai,
no podré ser mai,
no podré ser mai,
no podré ser mai,
no podré ser mai,
no podré ser mai el teu heroi.

Escoltes flamenco, t’agrada viatjar,
no faltes mai a ioga i estudies italià.
Vas a la filmoteca i puges a estendre al terrat,
t’has fet vegetariana i balles txa-txa-txa.
Et desplaces amb bici per no contaminar,
expliques a ta mare que és bàsic reciclar.
Quan vas a Nicaragua en plan col·laborar
retrates la canalla, els tens encandilats.
Per mi que ho fas expressament.
Per mi que te m’han fet a mida.
Per mi ja podem finiquitar,
per mi, el que em queda de vida.
Pel teu aniversari prepares un pastís,
en portes a la feina i per tots els teus veïns.
I a les festes de Gràcia decores el carrer,
tanques els ulls i balles passant dels pretendents.
Per mi que ho fas expressament.
Per mi que te m’han fet a mida.
Per mi ja podem finiquitar,
per mi, el que em queda de vida.
Dines amb un tupper tallarines i chop suey,
els teus secrets te’ls guarda aquell teu amic gay.
A les cinc de la tarda quan surts de treballar,
els nens i les floristes et saluden al passar.
Per mi que ho fas expressament.
Per mi que te m’han fet a mida.
Per mi que si mai ets de veritat,
per mi, semblaràs de mentida.

Jo em quedo les pel·lis d’en Kurosawa
i tu els discos d’en Lou Reed.
Tu la màquina del cafè perfecte
i jo aquell wok tan ben parit.
Tu aquell jardinet de sobretaula
que vas voler comprar a Pequín
que dius que sí, que a tu et relaxa
però només fot que merda al pis.
I jo aquell plat del sud de França
d’aquells firaires magrebins
que et dic que sí, que em va de perles
perquè m’aguanta bé els Tintins.
I que tinguis sort a Reykjavík.
I que m’esborris del mòbil aviat.
I que els dies no se’t facin llargs.
I no surtis mai sense un abric.
Ara potser et sembla que el món s’acaba
i que ho haguem de cremar tot.
Però tant tu com jo en trobarem un altre
i tot es posarà al seu lloc.
Durant aquest temps sense parella
follarem pels descosits
que et dic que sí, que sempre passa
ens seguirem trobant al llit.
I tindrem temps per dedicar-nos
cadascú pel seu costat
que et dic que sí, que farem coses
a les que havíem renunciat.
I tornar a conèixer els meus amics .
I anar-me’n a les tantes al llit.
I no mirar pel·lis d’en Hugh Grant.
No haver de pensar per endavant.
I que tinguis sort a Reykjavík.
I que en trobis un de ben plantat.
I que el gel que ho glaça tot de nit
et deixi engegar el cotxe al matí.

L’home que treballa fent de gos a les festes infantils
treu la pols a la disfressa.
Puja al Seat Panda atrotinat (que avui quasi ni s’ha engegat)
i no pot mai passar de quarta.
Avui l’ha contractat una família benestant de la ciutat
que viu a la part alta.
Para i fa deu euros de benzina (que no en té pas per més)
i fa un vistasso a les revistes.
L’home que treballa fent de gos a les festes infantils
aparcar sempre li costa.
I amb el temps que fa que fa de gos encara es posa nerviós
truca i espera resposta.
Irromp a la festa amb un pastís cantant “Cumpleaños Feliz”
i li va d’un pèl no caure.
Fa ninots amb globus de colors i una espasa d’Star Wars
i un ós, i flors i un dinosaure.
L’home que treballa fent de gos a les festes infantils
fa un senyal a la mestressa,
que el convida a prendre un cafetó, mentre li firma el taló
no troben tema de conversa.
Ella me l’agafa de la mà i el porta al quarto de planxar,
ell de lluny sent la mainada.
Fan l’amor d’una forma animal entre camises i xandalls,
mitjons, petons i americanes.
L’home que treballa fent de gos marxa com si fos famós,
mentre veu arribar el pare.
L’home que treballa fent de gos els fa feliços a tots:
deu canalles i una mare.
L’home que treballa fent de gos a les festes infantils
no sap pas què coi li passa.
Gira els ulls cap al retrovisor, la dona abraça aquell senyor,
amb l’amor, ell no hi té traça.

Mitjons, petons i americanes,
i un ós, i flors i un dinosaure.

Mitjons, petons i americanes,
i un ós, i flors i un dinosaure.

Mitjons, petons i americanes,
i un ós, i flors i un dinosaure.

Mitjons, petons i americanes,
i un ós, i flors i un dinosaure.

Mitjons, petons i americanes,
i un ós, i flors i un dinosaure.

Sé prou bé que puges a Verdaguer,
I és que jo des de Joanic
que no sé com posar-m’hi i faig veure que
no t’he estat guardant seient,
i així molt discretament aparto la maleta

quan et veig passar (ho tinc tot mil•limetrat)
vas i dius: “Està ocupat?” i segurament penses
que sóc un passerell però abans de ser a Bogatell
potser ja t’he convençut perquè fugis amb mi i ho
deixis tot.

Que no m’has dit, que no m’has dit
si em queda bé la barba.
Que no m’has dit, que no m’has dit
com ho tens per escapar-te amb mi.

Que no m’has dit, que no m’has dit
si vols que t’ensenyi un lloc on de nit és de nit,
si vols que t’ensenyi un lloc on de nit és de nit.

I és que aquí la merda se’ns menja,
I és que aquí ja no s’hi pot estar,
ja no s’hi pot estar

Compartir, pagar una hipoteca junts,
maleir cada dilluns per haver allargat el diumenge.
I comprovar que París et queda bé
i si plou no passa res:
quin sonat va inventar el paraigües?

Que no t’he dit, que no t’he dit
que Barcelona crema.
Que no t’he dit, que no t’he dit
que no és teva ni meva.
Que no t’he dit, que no t’he dit
que tot i no ser massa guapo sóc molt divertit,
que tot i no ser massa guapo sóc molt divertit.

I és que aquí la merda se’ns menja.
I és que aquí ja no s’hi pot estar,
I és que aquí ja no s’hi pot estar.